Maleït destí

L'atur laboral crònic és una de les conseqüències més greus derivades d'un mal govern.

 

A Espanya sempre tenim milions de persones en situació d'atur, inclús en èpoques d'expansió econòmica. Milions de treballadors desocupats que es veuen obligats a emigrar i buscar feina a l'estranger o a viure a Espanya gràcies a la solidaritat dels seus familiars o acceptant feines de poca volada i escassa durada, mal pagada i pèssimes condicions laborals. 

En el passat podia argumentar-se un excés de fills en cada unitat familiar, avui dia aquest argument és ridícul atès la baixa taxa de natalitat. L'origen del mal és un altre. El pensament tradicional de les elits o oligarquies espanyoles mai ha despertat simpatia per l'activitat econòmica, més aviat procuren mantenir-se o resituar-se dins les institucions de l'estat i en llocs de control de l'administració pública. Durant segles l'aristocràcia i la noblesa van considerar que el treball era cosa de les classes baixes. Hi ha coses que no canvien, i avui dia les actuals oligarquies segueixen la tendència de no amoïnar-se per un problema que no pateixen: el maleit destí de l'atur. 

Les tres bondats del projecte emprenedor

La fortalesa, la certesa i la bellesa. La fortalesa d'un projecte implica la combinació equilibrada de diversos factors: coneixements tècnics suficients sobre el projecte; voluntat ferma i decidida per a portar-ho a terme; esforç personal en plena consciència de les hores de feina; a més de capacitat de risc i tolerància a les frustracions. Certesa en el sentit que el projecte implica molta il·lusió i és un veritable camí envers el creixement personal de l'emprenedor, que realment fa allò que li ve de gust, i realitzar-ho li proporciona una gran satisfacció. Bellesa, és a dir, projecte i feina transparent, joc net, intencions respectuoses amb l'entorn físic i humà afectat pel projecte. Cal guanyar diners i tenir beneficis, però allò que també hauria d'importar és l'obra creada, la feina feta, el resultat valorat en si mateix com a instrument al servei de totes les persones involucrades o afectades.

El Treball

Els economistes classifiquen el treball com a recurs escàs o limitat. No els hi discutiré, però atès que treballar és una forma racional de viure i gaudir d'un cert benestar, també podríem classificar el treball com un do, una virtut, una bondat o un regal de la naturalesa. Potser d'aquesta manera la societat defensaria amb més força la pràctica del treball digne per a tothom. Molts no han esperat i ja han creat el seu propi espai de llibertat i creativitat humana, han aconseguit una bona formació, han desenvolupat ja la seva imaginació i esperit emprenedor mitjançant una primera experiència, han articulat una xarxa de bones relacions amb el seu entorn natural i social, practiquen l'educació permanent i exerceixen la innovació amb les seves pròpies idees. Aquests són ciutadans lliures gràcies a la seva voluntat i el seu esforç, i sense esperar les decisions de la col·lectivitat que no acaben mai d'arribar.

Decidir el què vull fer

En general, quan més necessari és un producte o un servei, més treball exigirà la seva producció o realització, és a dir, més treballadors seran contractats. Hi ha oficis o professions que gaudeixen d'un gran mercat d'oportunitats laborals. Hi ha estudis que ens permeten accedir a una allau de llocs de treball. Si demanem consell, ben segur que se'ns dirà que seleccionem una de les alternatives generoses a l'hora de sortir de la formació professional o de la universitat. Crec que és millor llegir força sobre el què t'agradaria fer, informar-se bé i procurar adquirir alguna experiència laboral prèvia a prendre la gran decisió. No sempre una feina reuneix les qualitats que li atribueix la nostra imaginació. En qualsevol cas, sempre és preferible decidir-nos per allò que ens ve de gust i ens motiva, atès que acostuma a coincidir amb el "ser un mateix" i la nostra necessitat de "creixement personal".

La vulnerabilitat de les famílies

Hi ha molts factors que poden alterar la estabilitat i el benestar familiar. Destaquen la fi del "lloc de treball per a tota la vida", i el fet que, en els països desenvolupats, les dues terceres parts dels ingressos familiars tenen el seu origen en el "treball assalariat". En massa casos, la dependència del nostre benestar a un únic patró i salari ens posa en situació de risc. De la mateixa manera que un inversor procura diversificar els seus riscos, caldria flexibilitzar la nostra oferta de treball. Avui dia tenim exemples d'infermer que també dissenya aplicatius informàtics; administratius que dediquen temps al màrqueting "online"; hi ha qui alterna la pagesia amb la manufactura o el turisme; hi ha qui practica la polivalència en serveis de proximitat amb el comerç i les petites reformes o la restauració, etcétera. Les paraules clau són flexibilitat, alternança i polivalència, aplicat a llocs de treball i ocupacions. L'objectiu és disposar de diverses fonts d'ingressos per a diversificar els riscos i evitar caure a l'atur.