21. La cooperació: el desenvolupament de la economia social

© Raül Blesa Arcarons

Pàgina 21: La cooperació: el desenvolupament de l'economia social

1. Introducció: objectius i conceptes

2. Una mica d'història

3. Les bases de la cooperació

4. El marc jurídic

5. Finançament, participació i subvencions

6. Democràcia interna

1. Introducció: objectius i conceptes

La cooperació que proposo té per objecte desenvolupar un mercat de treball per als exclosos i un mercat de béns i serveis per als col·lectius classificats com a insolvents pel mateix mercat. Es tracta de crear oportunitats per als que no les troben perquè no n'hi ha. La cooperació no és cap novetat, tot està dit i a Espanya tenim una llarga història en què els nostres cooperants han resistit als autoritarismes, a les dictadures i al poder econòmic de les grans empreses.

Com a persones excloses del mercat laboral anotem tots els que busquen una feina digna i no ho obtenen després d'una llarga recerca, i també les persones en edat de treballar però registrades oficialment com a inactives tot i desitjar una feina. Els col·lectius classificats pel mercat com a insolvents són els que per la seva reduïda capacitat econòmica no poden adquirir allò necessari per viure amb dignitat i es veuen sotmesos a unes condicions de vida per sota del benestar aconseguit per altres grups socials.

Els conceptes d'exclòs o d'insolvent no són sinònims de marginat o pobre; aquests últims formen un subgrup dels primers. Tot i que tots els exclosos i tots els insolvents, no marginats ni pobres, estan en vies de caure en la marginació i la pobresa. Un exclòs del mercat laboral és un treballador que sobra i no el deixen entrar a l'estret món del model actual de mercat de treball. Una família classificada pel mercat com a insolvent és una família amb un poder adquisitiu per sota de la mitjana i no troba una oferta de béns i serveis assequible a la seva butxaca.

Per tant, estem parlant d'una cooperació per solucionar els problemes socials que arriben a un terç de la nostra població, no parlem d'uns serveis de beneficència per a pobres sense llar i sense ofici. En altres paraules, no parlem de la pobresa a Espanya, sinó de la desigualtat social a Espanya i prenem la vella idea de l'economia social i la cooperació com un instrument més per solucionar la desigualtat social.

2. Una mica d'història

 

La història de la cooperació a Espanya, així com en altres països, ens diu que el seu origen es troba en les necessitats de les classes populars amb ingressos insuficients. La cooperació neix amb la unió i la cooperació entre camperols, per una banda, i amb la unió i la cooperació entre treballadors, per altra banda, per poder sobreviure en les adversitats econòmiques, socials i polítiques. La història segueix i els problemes persisteixen, encara que ocults darrere d'un model de mercat que diu que afavoreix tothom però que en realitat distribueix malament i s'oblida de molts.

En matèria de cooperació no cal inventar gairebé res i hi ha prou teoria i experiència. Això no obstant, cal divulgar les experiències i desenvolupar més tot el que ja tenim. L'Estat i la societat que representa hi tenen un paper important. No és cert que l'actual model de mercat neoliberal sigui només obra de la societat civil, l'Estat ha jugat i juga un paper important com a garant i protector de l'activitat econòmica. El que es demana és que amb relació a l'activitat econòmica del bé comú, l'Estat dediqui esforços i recursos per desenvolupar el mercat de treball per als exclosos i el mercat de béns i serveis per a les famílies amb solvència denegada pel mercat mateix. No proposo cap model d'economia assistida, el que suggereixo és que Espanya reorienti la seva política de prestacions i subvencions socials i inverteixi els recursos en una economia per a tothom, així com que l'Estat sigui el millor client de l'economia social del bé comú.

D'altra banda, Espanya té un deute pendent de cooperació. Durant els segles XIX i XX, època de desenvolupament de la cooperació a Europa, l'Estat va intentar ofegar la cooperació; la monarquia autoritària i la dictadura van afavorir les oligarquies econòmiques i van perjudicar el bé comú de la cooperació, fins i tot amb la confiscació del seu patrimoni social acumulat, perseguint els cooperadors i abolint el dret d'associació o intervenint-hi per impedir la realització dels seus objectius socials a favor del bé comú.

L'oligarquia ha gaudit de segles de protecció i suport estatal, el bé comú de la cooperació només ha gaudit de tot just 40 anys de pau per desenvolupar-se. Per tant, Espanya deu als cooperadors centenars d'anys d'esforç públic per al creixement i el desenvolupament de la cooperació. L'Estat ha de canviar de proveïdors de béns i contractar els serveis de l'economia social.

3. Les bases de la cooperació

El primer pas és consensuar les bases de la cooperació a Espanya. El procés d'elaboració s'ha de formalitzar mitjançant:

1.- El concurs de tots els grups interessats i aquí s'imposa allò convencional a fi d'assolir un consens. Els grups interessats són els beneficiaris directes de la cooperació: els exclosos del mercat i les famílies amb baix o nul poder adquisitiu; i també en són part interessada les administracions públiques i els sindicats.

2.- Definir el concepte de cooperació des d'una perspectiva positiva, és a dir, prenent els valors de la unió i la cooperació per superar les necessitats, i per tal de fomentar el desenvolupament humà i assolir l'harmonia social. Evitant entrar en conflicte amb el concepte de competència i amb el disseny de mercat elaborat per Adam Smith i defensat pels primers liberals. La cooperació no és una alternativa a la competència entre persones o empreses competents, entesa com a estímul per fer millor les coses, ni tampoc és una alternativa al mercat de col·laboració entre persones i entre països elaborat per Adam Smith, sempre que deixem de banda el seu enfocament natural i el substituïm per la perspectiva convencional. Tampoc no pot ser una alternativa allà on realment es dóna una competència perfecta de mercat. El mercat de la cooperació és un complement, una matisació, a la idea de mercat de col·laboració d'Adam Smith.

3.- Però sí que és una alternativa a la desigualtat social creada pel mercat depredador de les oligarquies i els seus monopolis o oligopolis, una alternativa per a les víctimes del poder dels diners i la seva capacitat - la dels diners - per alterar el valor de les coses materials, de les socials i de les espirituals, a més de crear exclosos i classificar insolvents, inadaptables, i altres adjectius que impliquen grups socials discriminats. En qualsevol cas, la cooperació és una alternativa a l'exclusió cultural, origen de la desigualtat cultural, i alternativa a l'exclusió en el mercat de treball. També és una proposta que s'oposa als conceptes de competitivitat i productivitat entesos com a estalvi de treball humà i expulsió dels que sobren.

4.- La cooperació també es formalitza mitjançant la garantia del comportament honest de les persones i entitats de cooperadors. Això implica la renúncia al lucre de les entitats, les retribucions i les despeses ponderades i evitar l'ús d'agents amb influències per obtenir els diners públics. Els criteris d'eficiència econòmica i eficàcia social són els que s'han d'imposar a l'administració dels recursos. I, finalment, hem d'atendre que

5.- El finançament públic de la cooperació, amb els anys, ha d'assolir el nivell d'importància que avui donem a l'educació o a la inversió en infraestructures. La inversió pública en cooperació no és cap despesa de beneficència, és apostar per l'estalvi de prestacions i subsidis socials, estalvi en establiments penitenciaris, estalvi en seguretat, estalvi en conflictes i, en definitiva, vol dir apostar per l'harmonia social i el progrés.

4. El marc jurídic

Amb referència al marc jurídic, el nostre punt de partida són les cooperatives de treball associat, les societats anònimes laborals, les cooperatives d'integració i atenció social, les cooperatives de consum, les cooperatives agràries dels petits agricultors, les cooperatives de serveis dels petits empresaris, la normativa sobre autònoms o autoocupació com a alternativa a l'atur, la normativa sobre centres especials de treball, les associacions, les fundacions, les organitzacions no governamentals i, en general, entitats sense ànim de lucre.

Pel que fa al sense ànim de lucre, i per coherència, les entitats no poden lucrar els seus associats i per això els possibles excedents s'hauran d'aplicar als fons socials per millorar els serveis que s'ofereixen, de manera que els excedents repercuteixen en els consumidors i usuaris. D'altra banda, la retribució dels treballadors associats no ha de ser superior al salari mitjà que proporciona el sector d'activitat on s'ofereixen els serveis o ven la producció. A més a més, en el cas de dissolució de l'entitat, els possibles excedents de liquidació no s'han de repartir entre els associats sinó lliurar-los a entitats que segueixin amb la tasca cooperadora. Finalment, i seguim amb la coherència de tota la proposta, la intermediació entre l'Estat i les entitats ha de ser altruista, en cap cas no s'han de pagar peatges per comprar influències.

En el cas que ens ocupa, "sense ànim de lucre" vol dir que els possibles excedents o beneficis obtinguts en un exercici econòmic o com a resultat d'una liquidació de l'entitat, no es podran distribuir entre els socis cooperadors. El concepte "sense ànim de lucre" ni nega el lucre ni el critica, senzillament es contempla com un recurs més per invertir en millores productives o per beneficiar altres cooperadors del treball o els cooperadors per a l'ús de serveis o consum de béns. El problema no és obtenir excedents, beneficis o lucre, el problema està en la seva distribució.

En el mercat de treball per als exclosos, els cooperants han de renunciar a un possible lucre en favor dels seus clients-usuaris. En el mercat per a la millora del poder adquisitiu de les famílies amb rendes insuficients, les famílies cooperadores han de renunciar al possible lucre en favor dels recursos propis de l'entitat o en favor d'altres cooperadors. Proposem un model de cooperació que exigeix ​​un ampli marc de la intercooperació format per unions orgànicament independents però agermanades a federacions. L'excedent, el benefici o el lucre és per a tothom.

Per treballador cooperador entenem tots els treballadors associats que voluntàriament opten per la cooperació per sortir de les files de l'atur, les de la temporalitat i les de la inactivitat involuntària, encara que especialment ens referim als que provenen de les files de l'atur de llarga durada, de la precarietat crònica i dels desanimats instal·lats estadísticament entre l'anomenada població inactiva. Dit d'una altra manera, estem parlant dels col·lectius discriminats i/o expulsats de l'actual model de mercat de treball: els treballadors no qualificats, els joves que busquen la primera feina i només troben la precarietat, els més grans de 45 anys, les dones, les persones amb discapacitats, etc. Grups socials que o no tenen contracte de treball, sobrevivint a l'economia submergida, o en tenen però és temporal o parcial en contra de la seva voluntat.

No hi ha límits amb relació a l'activitat econòmica de les unions de treballadors. Però qualsevol projecte ha de tenir en compte la formació dels cooperadors atès que molts exclosos són persones no qualificades. Els productes i serveis que cal oferir requereixen una qualitat que només s'obté amb treballadors qualificats. En funció d'això i en molts casos seran necessaris programes de formació específics i adaptables.

5. Finançament, participació i subvencions

Els instruments de finançament públic de la cooperació laboral són les subvencions, les bonificacions a les quotes de la Seguretat Social, les exempcions fiscals i els concerts i contractes entre les administracions públiques i les unions de cooperants. D'altra banda, les autoritats laborals han de facilitar un llistat sobre tipus d'accions subvencionables: la incorporació de desocupats com a socis treballadors, les inversions per a la creació i el manteniment de l'ocupació, l'assistència tècnica, les inversions en actius fixos, les activitats de formació , les activitats de difusió, les activitats de foment, entre altres possibles accions.

Per usuari o consumidor cooperador entenem les unitats familiars amb ingressos insuficients, baixos o nuls, i associades voluntàriament a una unió per obtenir béns i serveis a un preu de mercat assequible a la seva capacitat adquisitiva. És important que cada família cooperant contribueixi a la vida associativa de la unió, i es coresponsabilitzi en la gestió i administració dels recursos i ajudi, en la mesura de les seves possibilitats i coneixements, a la consecució dels objectius fixats a la unió. Cal abandonar l'enfocament paternalista i assistencialista que domina en moltes entitats sense ànim de lucre i substituir-lo per un enfocament participatiu.

Els béns i serveis subvencionables formen una llista llarga. Uns béns i serveis a disposició dels cooperants sempre que no es puguin cobrir amb el seu propi esforç. Al capítol de béns tenim: aliments, roba, el lloguer de l'habitatge, subministraments energètics i aigua, les medicines, els llibres i els materials escolars, mobles, sanitaris, electrodomèstics, telefonia i habitatge, entre d'altres. L'apartat de serveis inclou: àpats; neteja de la llar familiar, bugada, planxa i altres feines domèstiques; reparacions i reformes a l'habitatge; cura de malalts, nens, persones amb discapacitats i gent gran; escoles bressol i educació dels menors; educació d'adults i beques d'estudis; i activitats de lleure familiar i comunitari, entre d'altres.

6. Democràcia interna

Per acabar, els cooperadors formen una unió, una associació de persones que decideixen unir-se perquè tenen interessos, problemes i metes comunes. La seva decisió és lliure, voluntària i formen una germanor en què tots tenen els mateixos drets; cadascun amb el seu vot, participació, col·laboració i aportació. La seva individualitat es manifesta i es reafirma en l'exercici d'aquests drets i ningú no perd la seva identitat: a cadascú se li accepta pel què és. La fortalesa de la unió rau en la convergència d'esforços per assolir el bé comú, ja sigui en forma de treball o de béns materials o de béns immaterials, en part o tot alhora.

Per tot això, la unió és una escola de demòcrates. A la unió s'aprèn a escoltar i a respectar-se els uns als altres pel que són, s'aprèn a participar i, el que és més important, s'aprèn a gestionar la diversitat, acceptant el dret de l'altre a ser diferent. En definitiva, la unió implica tota una cultura democràtica de la convivència. Si els autoritaris han perseguit i perjudicat els cooperadors és perquè construeixen escoles de demòcrates. No és cert que ho hagin fet perquè la cooperació abolia la propietat privada. La unió per a la cooperació no és ni vol ser una alternativa a la propietat privada. La propietat privada no és el problema, el problema són les maneres de pensar i de fer que converteixen l'ésser humà en un objecte al servei dels diners o d'un mercat fals al servei de les oligarquies.

© Raül Blesa Arcarons