11. La teoria de la recerca d'ocupació

11. La teoria de la recerca d'ocupació

© Raül Blesa Arcarons

1. Introducció

2. La manca d'informació i la incertesa

3. La formació d'expectatives i el salari d'acceptació

4. El problema social de l'atur cíclic i de l'atur estructural

1. Introducció

Sota el nom de la recerca d'ocupació, s'inclou tot un paquet d'investigacions realitzades a l'últim terç del segle XX, amb l'objectiu de millorar el nostre coneixement i comprensió sobre el fenomen social i econòmic de la desocupació. L'abast explicatiu d'aquestes investigacions es limita a l'anomenada aturada friccional, és a dir, a la què es produeix entre l'abandonament o la pèrdua d'un lloc de treball i l'acceptació d'un altre. Els trets d'identitat diferenciada d’altres teories neoclàssiques són que admeten certes imperfeccions del mercat. Es continua ignorant l'atur involuntari i algunes de les afirmacions poden resultar veritables disbarats a Espanya en èpoques de crisi econòmica; en qualsevol cas, en aquests teòrics observem alguns aspectes positius en l'abordatge de la problemàtica de l'atur, aspectes útils i a tenir en compte per un cercador d'ocupació.

2. La manca d'informació i la incertesa

L'anàlisi parteix del supòsit que la informació imperfecta i la incertesa són presents al mercat de treball, el qual no seria un mercat del tot real a causa d'aquestes imperfeccions que actuen com a barreres per assolir la plena ocupació. Els agents econòmics han de prendre decisions en un marc d'informació insuficient. Empleadors i treballadors aturats han d'invertir temps i diners per obtenir-la i prendre la decisió de contractar un candidat o acceptar una feina. Com que la decisió s'endarrerirà per necessitats informatives i la incertesa que provoca aquest dèficit, la productivitat del sistema es veurà afectada i serà inferior a l'òptima d'acord amb els recursos disponibles. Les imperfeccions del mercat produeixen una subutilització de la capacitat productiva. L'empresa produirà menys i el treballador estarà a l'atur. Però, més que reconèixer que el mercat és de naturalesa imperfecta, atribueix aquestes imperfeccions als agents econòmics: al treballador i a l'empresari. Unes imperfeccions suposadament alienes a l’economia.

L‟estratègia de recerca, tant la de l’empleador com la del treballador, respon al principi de les decisions racionals, d’eleccions optimitzadores d‟utilitats o beneficis. L'empresa vol contractar el millor candidat i el treballador tria l'ocupació amb més salari o condicions laborals òptimes. La desocupació es pot explicar, doncs, per la pròpia dinàmica del model de decisions i eleccions en una economia que s'autoanomena racional i científica.

3. La formació d'expectatives i el salari d'acceptació

El discurs que elaboren els teòrics del model de cerca té dos conceptes bàsics: formació d'expectatives i salari d'acceptació. Amb el desenvolupament d'aquests conceptes, pretenen explicar el fenomen social de l‟atur laboral. El model afirma que l'adquisició d'informació sobre l'ocupació té tants beneficis esperats com costos esperats i n'examina cadascun. Suposen que, inicialment, un aturat que està buscant feina observa diverses dificultats: el caràcter heterogeni dels llocs de treball i dels empresaris, i la informació imperfecta, o manca d'informació que tenen sobre el mercat. Els aturats descobreixen que les ofertes salarials existents en la seva ocupació són molt variables, de manera que el cercador d'ocupació s'enfronta a una distribució d'ofertes salarials i que, a més, d'altra banda, no té cap manera de saber quin empresari té una vacant o quin salari està oferint.

La cerca de feina permet obtenir ofertes salarials i augmenta la probabilitat de descobrir oportunitats salarials, però aquesta cerca té un cost. Hi ha despeses de transport o compra de publicacions, entre altres despeses semblants per obtenir informació, però també hi ha costos d'oportunitat. Quan un aturat rep una oferta de feina i la rebutja, perd una oportunitat salarial, són uns guanys perduts per no acceptar l'oferta.

Els teòrics del model de recerca de feina afirmen que la regla de decisió que utilitza el desocupat per acceptar o rebutjar una ocupació o una determinada oferta salarial és un salari d'acceptació fixat anticipadament. Un salari de reserva per sota del qual es rebutja qualsevol ocupació amb una oferta salarial inferior. Continuen afirmant que durant el període de cerca d'una oferta salarial superior al salari d'acceptació, el desocupat està aturat friccionalment. I atès el caràcter continu dels fluxos de població activa a l'economia, sempre és present aquest tipus d'atur friccional, per tant, el mercat de treball estarà contínuament desequilibrat, ja que els treballadors a l'atur es formen unes expectatives sobre salaris i condicions laborals, que retarden la decisió d'acceptar una feina i rebutgen ofertes de treball.

Però conclouen que aquesta manca d'equilibri i d'ajust automàtic ja forma part del mecanisme de mercat mateix i pot ser perfectament funcional, a fi que el treballador obtingui salaris més elevats en llocs de treball òptims. I en el cas dels ocupadors, el retard en la decisió és per contractar els millors candidats.

Nosaltres tenim diverses objeccions a aquests arguments. En primer lloc, el model intenta que suposem, o que donem per fet, moltes més coses que les que diu hauríem de suposar; per exemple, el model amaga que en el mercat de treball el paper realment actiu pertany a l'ocupador i li atribueix als aturats una capacitat d'acció inexistent a la realitat, principalment entre col·lectius poc qualificats o als discriminats pel mercat de treball. Les empreses han aixecat barreres inaccessibles per a aquests cercadors actius de feina. És obvi que el discurs dels teòrics de la "recerca d'ocupació" es refereix a professionals i tècnics qualificats, amb importants recursos per accedir a les empreses i per poder seleccionar i triar. També és evident que la teoria no contempla l'atur produït per una crisi cíclica.

En segon lloc, pensem que el concepte de salari de reserva o salari d'acceptació, per sota del qual es rebutja una oferta d'ocupació, no és vàlid entre col·lectius d'aturats a països amb taxes d'atur elevades, precarietat laboral i economia submergida. Les necessitats impliquen que acceptin la primera oferta que rebin. Finalment, observeu que un altre supòsit que la teoria dóna per fet, és que el nombre de llocs de treball a cobrir és igual al nombre de cercadors, és a dir, en un país amb cinc milions d'aturats, hi ha cinc milions de llocs de treball esperant a ser coberts.

4. El problema social de l'atur cíclic i de l'atur estructural

L'atur friccional o atur de cerca, també anomenat atur natural, no és gens significatiu o important des d'una perspectiva social. Les insuficients ocupacions estables disponibles es cobreixen amb relativa rapidesa i el cost de reclutament a càrrec de les empreses es limita a la gestió dels currículums rebuts més la possible factura per la intervenció d'alguna agència de col·locació privada. En èpoques de crisi econòmica, ni cal recórrer al mercat extern, les empreses utilitzen la xarxa informal dels mateixos empleats i els seus familiars, amics i coneguts quan volen oferir un lloc de treball.

Keynes parlava de l'atur cíclic, el defineix com a resultat d'un descens en l'activitat econòmica. D'altra banda, s'anomena atur estructural el produït pel canvi tecnològic, un canvi que deixa obsolets els coneixements tècnics dels treballadors. Els economistes neoclàssics classifiquen el primer com a cas específic, excepcional, i al segon li adjudiquen l'etiqueta d'atur natural. Afegeixen que la pròpia dinàmica autoreguladora del mercat soluciona el problema i no dediquen temps excessiu a analitzar aquests tipus d'atur. No és tan senzill, quan estudiem el drama personal i familiar de l'atur cíclic o estructural, i sovint el de llarga durada, la teoria d'aquests economistes només serveix si el lector és capaç d'obtenir allò que hi ha de positiu en el seu discurs, que és molt i és bo aprofitar-ho.

Pensem que els fons públics haurien de dedicar-se als col·lectius d'aturats que, víctimes de l'atur estructural i de l'atur cíclic, molts solen ser exclosos i discriminats en el mercat de treball. L'atur estructural i l'atur cíclic afecten, principalment, treballadors no qualificats, joves que busquen la seva primera feina, vinguin o no del fracàs escolar, dones amb càrregues familiars, aturats de llarga durada, aturats més grans de 45 anys, persones amb discapacitats i altres col·lectius discriminats pel mercat de treball.

La teoria de la "recerca d'ocupació" també té els seus mèrits. Realment teníem un greu problema de manca d'informació sobre el mercat laboral i la teoria ho ha destacat com a imperfecció que haurem de corregir. Ens n'ha fet prendre consciència i en els nostres dies una multitud d'agents públics intenta omplir el buit, creant un espai d'informació i comunicació entre ocupadors i cercadors d'ocupació. Agències públiques d'ocupació, patronals i sindicats, entitats privades col·laboradores dels serveis públics ocupacionals, centres d'ensenyament universitari i de formació professional, etcètera, formen una xarxa a l'abast de les empreses i dels aturats que tenen per objecte reduir el temps de cerca. Una xarxa que n'ha millorat l'eficiència amb l'ús intensiu de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

© Raül Blesa Arcarons