© Raül Blesa Arcarons
1. Introducció
2. La maldat de l'ésser humà com a variable condicionant
3. La voluntat decideix
4. L'abast universal de les teories i la possessió de la veritat
5. Qui contracta i pren les decisions?
6. Algunes normes sobre la investigació del mercat de treball
7. Hi ha dues possibles mans invisibles
1. Introducció
Des del segle XVII els nostres teòrics aposten per la raó, la il·lustració i el progrés. La seva virtut també és el seu pecat: creure en un ésser humà realment lliure i responsable dels seus actes, ple de bondats i capaç d'exterminar la seva pròpia maldat. No obstant això, els teòrics que no perden mai de vista la capacitat humana per fer el bé solen oblidar-se de la seva capacitat per fer el mal. Carlos Marx, i amb ell tot el socialisme, va partir de la premissa de la bondat absoluta dels pobres. El pensament econòmic liberal va creure i continua pensant que els agents econòmics són uns àngels. El socialisme no va contemplar la possibilitat que quan els pobres arribessin al poder poguessin patir una metamorfosi individual i col·lectiva que els transformés en llops amb pell de xai. El liberalisme econòmic creu que els llops es transformaran en xaiets per efecte d'una suposada concurrència en un suposat mercat perfecte. Tot i això, el mercat competent d'Adam Smith ni és ineluctable ni és ineludible i la presència dels monopolis en l'activitat econòmica n'és un bon exemple i podem constatar com es pot enderrocar el mercat competent o eludir-lo.
Socialistes i liberals pequen de candidesa per no contemplar l'antropologia de l'home: els seus desitjos i voluntat al servei del seu propi interès. Els empresaris somien en gestionar monopolis i els treballadors dels nostres dies, davant la impossibilitat d'assolir el poder, somien amb un corporativisme que els permet protegir-se dels abusos de poder dels empleadors, de manera que els uns i els altres mostren les seves perversitats i tanquen els mercats laborals i redueixen la quantitat de treball i el volum d'ocupació, condemnant a l'atur i la precarietat laboral els més vulnerables. A més, les crisis econòmiques permeten visualitzar els aspectes més perversos del sistema econòmic actual, aspectes que solen amagar-se en èpoques d'expansió de l'activitat mercantil.
No obstant això, els uns i els altres ensopeguen amb la democràcia que no és res més que el control del poder, precisament per evitar la temptació als qui l'ostenten d'abusar-ne i instal·lar monopolis o corporativismes econòmics, polítics i socials. Progressem en la mesura que som capaços de fer el control social sobre el poder. Tot progrés és abans que res un progrés polític. Per això és important que la política controli l'economia i que parlem de democràcia participativa com una opció que ens permet exercir un millor control social sobre el poder.
Però que ningú no es confongui, estic parlant d'una democràcia, encara en construcció, per acabar d'instal·lar, entre altres coses, el mercat competent d'Adam Smith i defensar la col·laboració i la cooperació econòmica entre persones i entre nacions, col·laboració i cooperació on l'esforç personal sigui la mesura del mèrit i del fruit individual que cal obtenir.
2. La maldat de l'ésser humà com a variable condicionant
La maldat de l'ésser humà també hauria de ser considerada com una variable que cal tenir en compte per qualsevol analista en ciències socials. Cal parar esment a "la maldat" com a variable independent i condicionant de la voluntat i l'acció humana en una societat d'éssers humans lliures que responen dels seus actes davant de la societat. Economistes i sociòlegs podem seguir practicant l'anàlisi il·lustrada de la raó i el progrés sense perdre de vista la capacitat de tothom per fer el bé, però no podem abandonar la maldat a altres disciplines com el dret i confiar que els nostres il·lustrats legisladors facin lleis per controlar perversitats d'alguns agents econòmics. La perversitat de l'home és cosa de tothom, no només del legislador i de la justícia. Si no us agrada la paraula "maldat", podem utilitzar l'anàlisi de l'antropologia bàsica de l'home i parlar dels desitjos o de la voluntat de l'home.
Tota decisió econòmica tendeix a una fi i per tant és una opció ètica o moral. Els fins que vol assolir l'home no són naturals en el sentit econòmic com pretenia Adam Smith, sí que ho són en el sentit de la transcendència humana contemplada per la filosofia i la religió. Podem admetre i defensar que l'ésser humà pretén assolir la felicitat per la via de la llibertat, la igualtat, la cohesió social i l'harmonia, però el comportament individual en l'àmbit polític, econòmic i social respon a fins i desitjos individuals no sempre bondadosos. L'acció humana pot amagar desitjos inconfessables de poder i de riquesa patrimonialitzada, és a dir, de possessió exclusiva i excloent. No estic parlant de la propietat privada sinó de fer servir el poder per evitar que altres puguin gaudir de béns i drets de la mateixa naturalesa i condició. Només enfortint la democràcia podrem tenir un bon control social sobre els desitjos antropològics de l'home i la voluntat corresponent. La política ha de controlar l'economia i qualsevol altra forma de poder. Parlo de controlar, no de dirigir. Els agents econòmics en són els protagonistes i el poder polític i la societat són els observadors amb recursos per evitar l'abús de poder.
3. La voluntat decideix
Els nostres teòrics proposen, però la voluntat de l’empleador, l'agent econòmic anomenat empresa, disposa i decideix el que es fa. I el que es fa, en part, té poc a veure amb preus i salaris d'equilibri, són preus i salaris que responen a la voluntat de l’empresa i que, en el nostre cas, l’empresari és l'agent realment actiu en el mercat de treball.
El nivell d'ocupació i d'atur no és el resultat de cap acord en un joc natural d'oferta i demanda, sinó els efectes d'un comportament que respon, en part, a uns interessos individuals dels empresaris. I el que tenim no és una distribució eficient dels recursos sinó, en part, una altra cosa que anomenem discriminació i exclusió. I diem i insistim que tot això és només "en part" perquè la majoria de les prestatgeries del nostre mercat de la Unió Europea s'omplen amb honradesa per agents competents i respectuosos amb les lleis del mercat. Encara que també, en part, solament en part, som víctimes de la manca d'ètica i de la cobdícia humana exercida principalment pels dirigents del sistema financer, així com víctimes de les pinzellades de corrupció de part de la classe política i la incompetència d’alguns agents de l'administració pública.
Podem dir el mateix de la teoria de les classes socials. La teoria ens parla del comportament d'una classe obrera i d'una classe capitalista que en la realitat no respon a la forma i el fons exposat per l'anàlisi classista; de la mateixa manera que tampoc no són certs els resultats finals atribuïts als diferents comportaments dels treballadors i dels empleadors. Ni els uns són tan bons ni els altres són tan dolents. La maldat com la bondat es reparteix entre els uns i els altres, encara que si hem de repartir responsabilitats haurem de tenir en compte el diferencial de poder que tenen els diferents agents econòmics i socials.
4. L'abast universal de les teories i la possessió de la veritat
D'altra banda, la vanitat del teòric atribueix un abast universal i una possessió de la veritat a la seva teoria que en realitat no té. Una vanitat que permet als poderosos utilitzar la ciència per evitar el debat, empobrir la democràcia i limitar la llibertat. Quan la ciència es fa servir com a argument per imposar la força del poder, l'argument científic pot constituir, en part, un instrument més d'opressió. La veritat científica també necessita l'acceptació social i la societat té el dret de validar les troballes científiques. Cap teoria sobre el mercat o les classes socials és vàlida si és rebutjada per la societat.
A més, passa el mateix amb els instruments per mesurar i analitzar els fenòmens socials. Els instruments metodològics, les tècniques o les estadístiques no ens eviten tots els dubtes i mai no ens permeten assolir la veritat d'allò que és realment important. En aquest text n'hi ha un bon exemple en relació amb la metodologia utilitzada per validar amb rigor científic la probable discriminació i l'expulsió del mercat de treball dels nostres actius d'edat avançada.
No és fàcil demostrar la discriminació i l’exclusió dels treballadors. Les actituds s'amaguen i massa sovint les tècniques de recerca només et permeten captar l'aparença. Potser només obtindrem la informació que interessa que vegem i no veiem tota la que es produeix sinó la que convé al subjecte observat. Els obstacles aixecats – les façanes – per ocultar el que es fa realment causen els diferencials més importants entre el suposat funcionament teòric del mercat laboral i el seu funcionament real ple de prejudicis, interessos inconfessables i escassa racionalitat.
I atès que estem parlant de discriminació en un marc de metodologia, cal assenyalar l'enorme dificultat que implica una enquesta representativa amb la quantificació corresponent. Com es quantifica la discriminació? El problema no és només com es formulen les preguntes, és també, i sobretot, com quantificar-les si l'entrevistat sempre negarà els prejudicis. Ningú admetrà que discrimina, de la mateixa manera que ningú admet que és un racista o que està utilitzant prejudicis per prendre les seves decisions.
5. Qui contracta i pren les decisions?
Pensem que és l'empresa qui contracta i no el mercat, són les persones les que prenem les decisions i no ens abstractes, i aquestes persones tenen criteris a priori que són utilitzats per definir el perfil dels candidats. Aquests criteris estan formats, per una banda, per aspectes relacionats directament amb els requisits de productivitat del lloc de treball a ocupar o les seves exigències tècniques, però, per altra banda, també forma part de les decisions uns prejudicis i uns interessos personals que tenen poc a veure amb la productivitat i molt amb els possibles beneficis extres a obtenir. I aquí no hi ha mà invisible del mercat que ens protegeixi.
En definitiva, creiem que són els criteris de contractació, o millor de repartiment del treball i distribució de l'ocupació, la incògnita a aclarir d’unes dades estadístiques que presenta el nostre mercat laboral, unes dades que són el resultat dels valors, les actituds i els comportaments dels nostres empleadors a l'hora de prendre decisions sobre contractació de personal.
6. Algunes normes sobre la investigació del mercat de treball
Potser la metodologia no intrusiva, en què el subjecte observat no sap que està sent investigat, sigui la més adequada per esbrinar el funcionament real del mercat. Però és més cara que la metodologia quantitativa i hi ha problemes ètics per fer-la servir. En qualsevol cas, amb relació al mercat de treball és urgent que les tècniques de recerca permetin:
- recollir informació sobre el que no funciona en el mercat de treball, desconfiant de les dades agregades que utilitza la macroeconomia, tenint en compte que hi ha múltiples mercats de treball i que no es poden sumar coses qualitativament diferents;
- mesurar també allò que no es veu, és a dir, allò que deixen de produir els aturats i allò que deixen de fabricar els exclosos, sense perdre de vista el segment de població catalogada com a inactiva però que en realitat desitja una ocupació;
- amb tot això calcular la quantitat de treball ofert: cal sumar totes les prestatgeries, les plenes i les buides, prèvia separació de les que s'omplen amb honradesa, les que s'omplen violant els drets humans i les que no s'omplen;
- analitzar els prejudicis, en relació amb tots els col·lectius víctimes de la discriminació, des de les dones als treballadors d'edat avançada, passant per les persones amb alguna discapacitat, els no qualificats, etcètera;
- especial atenció a la desigualtat cultural, a la desigualtat d'oportunitats en matèria educativa que, des del meu punt de vista, és la causa principal de l'atur de llarga durada i de l'expulsió i l'exclusió del mercat laboral;
- valorar les conductes presumptament racionals dels agents econòmics amb relació al treball humà, una atenció especial a la corrupció, la cobdícia i la manca d'ètica;
- abordar les fallades de mercat, el poder de mercat -monopoli, monopsoni- i les externalitats - els efectes de la conflictivitat social sobre el conjunt de la societat, així com els efectes de la contaminació i altres denunciats pels ecologistes-; i,
- en definitiva, la metodologia en ciències socials i les seves tècniques de recerca ens ha de permetre analitzar la distribució del poder polític subjacent a qualsevol altre mecanisme de distribució, és a dir, investigar i mesurar els factors polítics i ideològics en la presa de decisions, i així superar l'estret marc de les variables econòmiques de la producció i de la distribució de béns i serveis que, en general, no té en compte que no som àngels.
Aquest enfocament no implica necessàriament fer política, però sí comprometre's i parlar del que hauria de ser, utilitzant i respectant la tasca dels que entenen que només hem de parlar del que és. A la revista Sociologia del Treball se'ns parla del que hauria de ser la sociologia del treball:
"... Davant d'una situació dominada per la globalització, la innovació tecnològica, el mercat i la competitivitat, la Sociologia del Treball es desenvolupa com un instrument de reconstrucció d'una societat de la producció, de control social de la vida econòmica en què el treball, més que un element central d'una filosofia de progrés, és una forma de resistència a les pressions del mercat i de construcció d'una identitat personal i col·lectiva” (Resum de l'article d'Alain Touraine titulat “De l'antiga a la nova sociologia del treball", en Sociologia del Treball núm. 35, hivern 98/99, pàgs. 3 a 23, revista dirigida per Juan José Castillo i editada per Segle XXI d'Espanya Editors S.A.; el resum de l'article es troba a la pàgina 23).
7. Hi ha dues possibles mans invisibles
Nosaltres insistim en el control social de l'activitat econòmica, la llibertat s'assumeix per exercir la responsabilitat social, no per enriquir-se a costa d'una majoria. Hi ha moltes maneres de contemplar el mercat de treball i totes són legítimes. Nosaltres ho veiem com un espai de contractació laboral, de repartiment de la feina i de distribució de l'ocupació, en un marc dominat, en part, per la discriminació, els prejudicis i unes decisions escassament racionals si les relacionem amb la producció; allò que compta és la lliure voluntat de l'empleador que mira pels seus interessos, uns interessos legítims, encara que només fins a un cert punt, però exclusivament individuals i que poden no coincidir amb els interessos comuns.
Altres podran contemplar i conceptuar el mercat de treball des d'altres perspectives, també legítimes, per exemple dins del marc que proporciona el model de fluxos d'ofertes i demandes en un suposat mercat competitiu, amb les suposades lleis de funcionament, la suposada concurrència i transparència, i la mà invisible que controla el poder i ens protegeix dels abusos.
Entenc que són formes diferents, no necessàriament excloents, d'interpretar la realitat social i fins i tot pot ser interessant elaborar una teoria que ens permeti incloure tots dos enfocaments. Una teoria amb pluralitat metodològica i que utilitzi diverses mans invisibles: la del mercat competent d'Adam Smith, la concurrència, i la que ens proporciona la teoria de les classes socials, és a dir, la mà invisible del control del poder per la via de la democràcia representativa i participativa. Sempre que no confonguem la teoria amb la realitat social i intentem imposar-la i convertir-la en un fi en si mateixa amb la col·laboració de la nostra pròpia vanitat que procurarà convèncer-nos que nosaltres sí que som àngels.
© Raül Blesa Arcarons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Muchas gracias por su comentario.