© Raül Blesa Arcarons
1. La desigualtat i el Coeficient Gini
2. Risc de Pobresa i Exclusió Social
1. La desigualtat social i el Coeficient Gini
En l'actual món del treball tenim tota mena de col·lectius, entre els grups desafortunats i, per tant, les víctimes més afectades per la desigualtat i la pobresa, podem citar 5 col·lectius: els oblidats, els ignorats, els desvalguts, els explotats i els colonitzats. Tots aquests segments de població són objecte d'un tractament discriminatori i humiliant propi d'una societat injusta, elitista, racista, xenòfoba i sexista.
Els oblidats són les víctimes per negligència de les autoritats, aquestes ignoren el seu deure de vetllar per tots i totes. La seva responsabilitat envers tothom no pot ser objecte d'oblit, d'amnèsia, descuit o deixadesa social. En el nostre món laboral tenim com a oblidats a col·lectius expulsats del mercat de treball, per exemple els aturats majors de 45 anys o els discapacitats per accidents o malalties laborals.
Els ignorats o igorades són els sacrificats o les sacrificades per la malícia dels qui ostenten els privilegis; l'estratègia d'aquests darrers procura ocultar els seus abusos de poder negant el mal que fan i argumentant que el seu comportament és normal, natural o tradicional. Com exemple de grups ignorats en el món del treball tenim les dones i les seves tasques de la llar, poc o gens valorades tan elles com la seva feina; més no pocs col·lectius anònims que realitzen funcions socials o feines considerades poc o gens qualificades, per exemple les persones que tenen cura dels seus familiars malalts o envellits.
Els desvalguts són els que no es poden valer per si mateixos i no reben l'ajut de la societat. El aturats o aturades que viuen en la pobresa són un exemple d'aquests grups de població. Sovint arrastren a tota la seva família i demanden solidaritat a amics, veïns i entitats de beneficència, donada la poca atenció que reben dels serveis socials públics.
Els explotats són aquells o aquelles, treballadors o treballadores, que pateixen l'abús de poder, la corrupció i l'engany dels qui intenten lucrar-se o aprofitar-se de les seves necessitats i febleses. Un exemple el tenim en els treballadors poc o gens qualificats, mal pagats i amenaçats amb l'atur i la misèria; destaquen els immigrants econòmics entre d'altres segments de població amb mancances de coneixements i habilitats laborals, i que acostumen a treballar sense la contractació laboral pertinent.
Els colonitzats són els sotmesos com a conseqüència de conflictes militars i posterior repressió més la recurrent violència del vencedor. Espoliats pel dret de conquesta són obligats a acceptar les condicions del colonitzador. Qualsevol minoria nacional sotmesa a una metròpoli és un exemple de treball colonitzat. En part, l'actual globalització és una colonització econòmica sense gaire presència de conflicte bèl·lic, fins ara, 2025. Però també tenim estats moderns suposadament democràtics que també ningunegen segments de població d’altres cultures. La uniformitat cultural és una conseqüència de la colonització política. Qualsevol exemple de colonització implica la pèrdua de cultura, riquesa i diversitat humana. A més d’una política que té molt poc respecte per les minories ètniques.
Òbviament, tots aquests col·lectius del món laboral són menystinguts o menyspreats, ningunejats i discriminats, i molt sovint sota un maquillatge lingüístic i mediàtic que permet crear un miratge que amaga el mal realitzat per les elits beneficiàries d'aquelles injustícies citades. A més a més, es permeten el luxe d'articular i aparentar una falsa bondat de les seves institucions.
Disposem d’eines per mesurar i analitzar les desigualtats socials. A la Viquipèdia en català, a “Coeficient de Gini”, podem llegir el següent:
El coeficient de Gini és una mesura de la desigualtat ideada per l'estadístic italià Corrado Gini. Normalment s'utilitza per mesurar la desigualtat en els ingressos, però pot utilitzar-se per calcular qualsevol forma de distribució desigual. El coeficient de Gini és un nombre entre 0 i 1, on 0 es correspon amb la perfecta igualtat (tots tenen els mateixos ingressos) i 1 es correspon amb la perfecta desigualtat (una persona té tots els ingressos i els altres cap). Els casos extrems estan representats per la societat més igualitària possible en què cada persona rep els mateixos ingressos (G = 0), i la societat més desigual (amb N individus) on una sola persona rep el 100% dels ingressos totals i la resta (N − 1 persones) no en rep cap (G = 1 − 1/N)
L'índex de Gini és el coeficient de Gini expressat en percentatge, i és igual al coeficient de Gini multiplicat per 100. Encara que el coeficient de Gini s'utilitza sobretot per a mesurar la desigualtat en els ingressos, també pot utilitzar-se per a mesurar la desigualtat en la riquesa (el patrimoni). Aquest ús requereix que ningú disposi d'una riquesa negativa.
No es disposen de dades per fer el rànquing mundial de països segons la desigualtat, ja que determinats governs no les proporcionen, com el cas de Somàlia o determinats estats insulars, però d'acord amb les xifres disponibles que alguns dels països amb un índex de Gini més alt (és a dir, els països amb més desigualtat interna) són Namíbia i Sud-àfrica, mentre que els més igualitaris són els països nòrdics.
Fins aquí el que ens diu la Viquipèdia en català.
La IA Gemini de Google, ens aporta la següent resposta sobre l'índex de Gini d’un petit llistat de països europeus amb un nivell de desigualtat considerat moderat:
“És un plaer ajudar-te amb aquesta anàlisi sobre la desigualtat. A continuació, presento les dades del l'índex de Gini (mesura de la desigualtat d'ingressos, on 0 és igualtat total i 100 desigualtat màxima) per als països i anys sol·licitats.
Taula de l'Índex Gini (2002 - 2024) d’un petit llistat de països europeus, més la UE:
Nota sobre 2024: Les dades publicades del 2024 encara són estimacions preliminars basades en els darrers informes d'Eurostat i el Banc Mundial (publicats a inicis de 2026); estem a l’espera de dades definitives per situar-les en els llocs pertinents. Tingueu en compte que petits canvis metodològics en països com Alemanya (2020) poden afectar la comparativa directa estricta.
Comentari: Evolutiu i Comparatiu
Com es pot observar en la tendència:
Espanya es manté sistemàticament per sobre de la mitjana de la UE, mostrant una major desigualtat d'ingressos.
Dinamarca i Suècia, tot i ser els més igualitaris, han experimentat una tendència a l'alça (erosió de la igualtat) en les darreres dues dècades.
La Unió Europea mostra una estabilitat notable al voltant del valor 30.
Fonts utilitzades i recomanades
Per aprofundir en l'estudi de la desigualtat, aquestes són les fonts més rigoroses:
Eurostat (Base de dades ILC_DI12): És la font principal per a dades d'ingressos i condicions de vida a Europa. Utilitza l'ingrés net disponible real.
Banc Mundial (Poverty and Inequality Platform): Ideal per a comparatives globals. Ofereix sèries històriques llargues (Index Gini).
World Inequality Database (WID.world): Dirigida per economistes com Thomas Piketty, aquesta font és essencial si vols estudiar no només els ingressos, sinó la desigualtat de la riquesa (patrimoni), que sol ser molt més elevada que la d'ingressos.
OECD Income Distribution Database (IDD): Ofereix indicadors detallats sobre com les càrregues fiscals i les ajudes públiques redistribueixen la riquesa.
OCDE (Informes "Divided We Stand"): Analitza les causes estructurals de per què la Bretxa entre rics i pobres ha crescut en els països desenvolupats.
Estic a la teva disposició per a qualsevol altra anàlisi. Voldries que realitzés una comparativa específica sobre la desigualtat de la riquesa (patrimoni) en lloc de la d'ingressos per a aquests mateixos països?"
Fins aquí l’aportació de Gemini de Google.
Cal afegir que els índex de Gini per sota del valor que anota la Unió Europea (UE), 30,0, obtingut amb la mitjana aritmètica dels estats membres de la UE, són qualificats com “desigualtat social moderada”. Però, la majoria de països situen els seus índexs Gini en el tram del recorregut entre el valor 31,0 i 59,0 i pràcticament tots amb tendència a l’alça i, per tant, víctimes de més i més desigualtat social. Destaquen les elevades desigualtats de les antigues colònies dels imperis amb metròpolis del continent europeu (Espanya, França, Bèlgica, Alemanya, …) excessivament explotades i amb la seva economia desestructurada pels colonitzadors.
La descolonització dels segles XIX i XX, en molts casos, no ha implicat una recuperació o millora, malgrat la seva independència política, econòmicament continuen lligats per grans empreses multinacionals o/i per elits de clans familiars tradicionalistes allunyats del liberalisme i la democràcia. Cal afegir, en no pocs casos, el constant maltractament dels grups ètnics dels antics habitants o població nadiua, víctimes del racisme i genocidi dels nouvinguts durant l’època colonial i els seus descendents. Aquest comportament continua present actualment en estats multinacionals.
Les causes de la pobresa són, en primer lloc, “la desigualtat econòmica”, segons l’afirmació dels membres de la reunió a Davos del 2015, en el marc del “Fòrum econòmic mundial de dirigents d'empreses”.
Altres entitats, com l'organització Oxfam, precisen que, a Espanya, hi ha vint persones que reuneixen tants diners com la suma dels ingressos del 20% del total de la població (percentatge que implica la suma dels ingressos d’uns nou milions d'habitants), els 9 milions amb menys ingressos, o els més pobres, són famílies que tenen dificultats per a arribar a fi de mes. A España, una de cada tres personas es vulnerable a convertirse en pobre, un risc que segueix creixen des del 2014.
En les societats més desenvolupades tenim diversos enfocaments que prenen el seu punt de partida i anàlisi en una sèrie molt amplia i complexa de factors explicatius de la pobresa, entre els quals destaquen, combinant-se de diverses maneres: el desenvolupament tecnològic i organitzatiu de les empreses, els aspectes institucionals (el paper que assumeix l’estat, la justícia, l’educació, la sanitat), les organitzacions socials privades, els conflictes corporatius i polítics, la serietat democràtica i l’eficiència de les institucions, i els aspectes culturals. En altres paraules, la pobresa és el resultat de diverses variables inherents a les societats humanes.
El mercat de treball i els seus defectes ha estat en el centre de debat i enfrontament, com també l'Estat del benestar, els fluxos migratoris (immigració econòmica i l’emigració del talent i l’emprenedoria), les relacions i conflictivitats ètniques i racials, la caiguda del patriarcat (la dissolució de la família tradicional) i el procés de formació de la complexitat cultural i l’acceptació o el rebuig de la societat multicultural.
La polèmica sobre els sectors humans degradats i expulsats socialment ha estat la que més enfrontaments han provocat, concretament els expulsats del mercat de treball i exclosos de la societat, o els arraconats a la llista dels inactius en edat de treballar de les estadístiques sobre la població, veieu l’Enquesta de Població Activa, la EPA, elaborada per l’INE.
L’EAPN és la “Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa”, una coalició independent d'ONGs i d’altres grups involucrats en la lluita contra la pobresa i l'exclusió social dels Estats membres de la Unió Europea.
Segons aquesta organització:
Espanya segueix entre els primers llocs de pobresa a la UE: quart país amb més població en risc de pobresa i exclusió.
• La mitjana de la UE és del 21,0%, cosa que situa a Espanya 4,8 punts per sobre.
• Els grups més afectats a la UE són les dones, les persones joves, les famílies amb menors a càrrec i els que tenen un baix nivell educatiu.
• Des d'EAPN-ESPANYA reclamen mesures urgents per combatre la pobresa estructural i garantir drets bàsics com ara ingressos dignes, habitatge i ocupació de qualitat.
Les últimes dades publicades per Eurostat revelen que Espanya ocupa el quart lloc entre els països amb més taxa de pobresa o exclusió social (AROPE) de la Unió Europea. Com revelem al Avanç del XV Informe L'Estat de la Pobresa, a 2024, el 25,8% de la població espanyola —equivalent a gairebé 12,5 milions de persones— es troba en aquesta situació, davant d'una mitjana europea del 21,0%.
A nivell comunitari, 93,3 milions de persones a la UE estan en risc de pobresa o exclusió social el 2024, cosa que representa una lleugera millora respecte a 2023 (1,3 milions de persones menys, una baixada de 0,3 punts percentuals).
Només Bulgària, Romania i Grècia presenten taxes més elevades que Espanya, cosa que evidencia la persistència d'una realitat estructural que afecta especialment dones, joves, famílies amb fills a càrrec i persones amb menor nivell educatiu.
Una de les dades més alarmants en el cas espanyol és la situació de les famílies amb menors. El 30,2 % de les persones que viuen a llars amb menors dependents estan en risc de pobresa o exclusió social, una taxa només superada per Bulgària (30,8%) i Romania (30,4%), i 8,3 punts per sobre de la mitjana de la UE (21,9%). La infància continua sent el grup més vulnerable: Espanya presenta la taxa de pobresa infantil més gran de tota la Unió Europea, amb un 29,2% de menors en situació de pobresa, 9,9 punts per sobre de la mitjana comunitària (19,3%).
La situació també afecta de forma desigual per gènere i edat. A la UE, la pobresa i exclusió social és més gran entre les dones (21,9 %) que entre els homes (20,0 %), cosa que també es reflecteix a Espanya: la taxa AROPE femenina és del 26,8 %, davant del 24,8 % dels homes. A més, segons l'edat, les persones adultes joves (18-24 anys) són les que presenten a Europa la taxa més alta: un 26,2%.
Font d’aquestes dades: Eurostat
Segons GEMINI, en el 2025, el risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE) a la Unió Europea es manté alt, afectant prop d'una cinquena part de la població, amb disparitats significatives. A Espanya, la taxa AROPE es va situar al 25,7% el 2025, amb una pobresa infantil crítica (gairebé 1 de cada 3 nens), destacant la necessitat urgent d'enfortir les polítiques de protecció social.
Punts clau sobre la pobresa a Europa i Espanya el 2025:
Situació a Espanya: Espanya es manté entre els països de la UE amb més índexs de risc de pobresa. La taxa AROPE amb prou feines va variar respecte al 2024 (25,8%), mantenint-se en nivells alts.
Pobresa Infantil: Prop de 19,5 milions de nens a la UE (al voltant d'1 de cada 4) estan en risc de pobresa o exclusió. A Espanya, la situació és crítica, amb una taxa de pobresa infantil que supera el 30%.
Desigualtat Regional: A Espanya, les majors taxes de pobresa el 2025 es van registrar a Andalusia (34,7%), Castella-la Manxa (34,0%) i Múrcia (32,5%), mentre que les menors van ser al País Basc (14,7%) i Balears (15,2%).
Tendència a la UE: Tot i que la taxa general a la UE ha mostrat descensos en alguns països, el risc persisteix, especialment per l'alta inflació i el cost de la vida, amb repunts a països nòrdics i França. Els informes apunten que les llars monoparentals i les famílies nombroses presenten més taxes de vulnerabilitat a Espanya.
Per edat: La taxa AROPE va pujar 0,4 punts en menors de 16 anys, però va baixar 0,6 punts entre 16-64 anys i 1,4 punts en més grans de 65 anys.
Distribució geogràfica: Les taxes més grans es van concentrar a Andalusia (35,6%), Castella-la Manxa (34,2%), i Extremadura i Múrcia (32,4%), mentre que les menors van ser al País Basc (14,8%), Balears (16,2%) i Navarra (18,3%).
Pobresa severa: se situa en llars amb ingressos inferiors al 40% de la renda mitjana, cosa que el 2024 va suposar menys de 551 euros al mes per a una llar unipersonal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Muchas gracias por su comentario.