L'atur laboral crònic és una de les conseqüències més greus derivades d'un mal govern.
A Espanya sempre tenim milions de persones en situació d'atur, inclús en èpoques d'expansió econòmica. Milions de treballadors desocupats que es veuen obligats a emigrar i buscar feina a l'estranger o a viure a Espanya gràcies a la solidaritat dels seus familiars o acceptant feines de poca volada i escassa durada, mal pagada i pèssimes condicions laborals.
En el passat podia argumentar-se un excés de fills en cada unitat familiar, avui dia aquest argument és ridícul atès la baixa taxa de natalitat. L'origen del mal és un altre. El pensament tradicional de les elits o oligarquies espanyoles mai ha despertat simpatia per l'activitat econòmica. Durant segles l'aristocràcia i la noblesa van considerar que el treball era cosa de les classes baixes. Hi ha coses que no canvien, i avui dia les actuals oligarquies segueixen la tendència de no amoïnar-se per un problema que no pateixen: el maleit destí de l'atur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Muchas gracias por su comentario.